VIII. Farà un any v2 Lyrics

Tanco el mòbil per si de cas

No vull liar-la

Els ulls mig ennuvolats

Demano copa a cinc minuts de que tanqui el bar

Massa coses han passat des de farà un any

cantaria somrient, però és que és massa car

I un dia d'aquests farà un any i, de veritat,

Que vaig amb el cor trencat i el cervell esgotat

Però toca tornar a cantar la tornada

I ara, a més, la canto amb seguretat

La copa alçada, mig per emplenar

No vull dir mig buida perquè seria fals

Aixeco la copa brindant pel que va passar

Que qui no s'equivoca, mai no pot millorar

No pateixis per mi que jo seré feliç

mentre tu t'ho gaudeixis, caminaré el camí

Saps perfectament que em pots trucar si cal

Si no te'l agafo, naia, és que estava gravant

O mirant el mar amb un got a la mà

Escrivint plorant les penes al full en blanc

Però naiii millor que no caigui

Que somrigui perquè tu sempre volis

Tocant el midi que mai no paris

Que se m'acabi el got i que l'omplis

No queda birra i queda molt a dir

Les set de la tarda i ganes de dormir

I de no llevar-me fins al matí

Sentir-me l'amo de la lletra i el beat

Porto tres dies sense dormir per la uni

I ara que sí puc, penso en tu, shortie

Esborrades les fotos del mòbil

Esperant que el temps aquest cor em curi

Sant Hilari fins que es buidi la copa

Molt xivarri sense donar la nota

Extraradi a la ràdio no escolten

Tot el party que aquesta song provoca

Va de boca en boca aquesta veritat

Que qui no s'equivoca, mai no pot millorar

Podria parlar-te del meu cas personal

Però millor callo i ho deixem estar

Aixeco la copa brindant pel que va passar

Que qui no s'equivoca, mai no pot millorar

No pateixis per mi que jo seré feliç

mentre tu no pateixis, caminaré el camí

Saps perfectament que em pots trucar si cal

Si no te'l agafo, tranqui, és que estava gravant

O mirant el mar amb un got a la mà

Escrivint plorant les penes al full en blanc

Flors per qui les necessiti amb cascos de la RENFE

És molt més Trap que tu

Pot ser que no canti la meitat de bé

però sono millor

No puc parlar en general sense frontejar d'orgull

No pel que he fet jo, sinó per aquesta llum

Pels qui estaven quan lo de lluny

(quan lo de lluny)

Jo encantat de la vida, tot i quan he hagut de ser dur

Que aquí he fet molt més del que he pogut

Sense res a fer, més que fer-ho pur

Caminant la vida ofegat d'orgull

El teu cabell brilla, veig que ja és estiu

Torna l'alegria d'aquell nen petit

La nit s'il·lumina, el dia ha enfosquit

I s'esborra la pena per no estar amb tu

Aixeco la copa brindant pel que va passar

Que qui no s'equivoca, mai no pot millorar

No pateixis per mi que jo seré feliç

mentre tu t'ho gaudeixis, caminaré el camí

Saps perfectament que em pots trucar si cal

Si no te'l agafo, noia, és que estava gravant

O mirant el mar amb un got a la mà

Escrivint, plorant, sabent que no has de tornar

Que no has de tornar