Atzucac Lyrics

Ara la glòria aliena no inclou la pròpia pena

Calen mans que et treguin del pou, mai n'hi ha prou amb la teva

Si hi ha etiquetes que et frenen com tot el què cou a l'esquena

Juga amb límits, que qui no es mou no se sent les cadenes

Que tampoc cal ser perfecte, accepta, estima el defecte

Troba bellesa en el repte de crear-te tu la recepta

Si el soroll i la pressa la llibertat volen pendre't

Del seu esquema desprèn-te, aprèn a desapendre

Si l'esperança es refreda de veure apagada la cendra

La perspectiva et fa entendre que sempre ho podies encendre

De nini llegint Nietzsche, fumant amel vici, amb la bici pel Delta

De tots colors les he vist i el gris és el que sempre se't queda

Sempre aixís, com el destí soc imprecís

(No hi ha res escrit, per això ho escric entre parèntesis)

Visc en constant risc

Bec com si demà es prohibís

Em dic "alguns passos no els raonis" com si la raó existís

Passant l'hivern a la taverna, m'ho devia a mi

Matant el temps i viceversa, i ho puc repetir

Tot el què s'escapa però gràcies a qui mho va dir

Sense perquès, només així

Per nedar contracorrent del riu, motius pots trobar més de cent

Però si ho fas conscientment i sense esperar res, més valent i serà el decisiu

Fàcil enfadar-se amb el vent

Mentides que manté la ment mentre busca entreteniments

Però entre soroll i la música s'ha d'anar lent, en silenci

Deixar espai i temps perquè pensi

Impacient que la guerra comenci

Cap escenari en què la nostra ràbia ben organitzada no venci

Pretén explotar-me i que jo no protesti, que el sindicat no se li llenci

Tu sol no calles el seu odi, col·lectivament sí

Les bones decisions les prenc a Santhilari

Qui pensa que pensa massa sense saber-ho defensa el contrari

Ni causa ni pauta, però em puc aclarir

De l'atzucac no se'n pot sortir, tot és deixar de pensar-hi

Passant l'hivern a la taverna, m'ho devia a mi

Matant el temps i viceversa, i ho puc repetir

Tot el què s'escapa però gràcies a qui mho va dir

Sense perquès, només així